sábado, 26 de julio de 2008

tram Sant Llorenç Savall Vacarisses

Hola caminants!

El dia passat us comentava algunes de les característiques del tram Vacarisses Montserrat, el darrer obstacle per conquerir la MM. Avui m'agradaria parlar-vos del tram intermig, que va des de Sant Llorenç Savall fins a Vacarisses.

Parlem d'uns 27 kms. Aproximadament del km 45 al 70, és a dir, el pas que va cap al final de la marxa. Atenció, perquè és molt exigent.

A Sant Llorenç Savall ens trobem un avituallament, però és també el lloc on més marxadors abandonen. Us preguntareu per què. Ací portem 45 kilòmetres, més del normal per aquells que no están físicament bé. Però compte perquè molts dels que no poden més són gent que están suficientment preparats. Llavors quina és l'explicació? No és pas fàcil trobar-ne una de sola, però sens dubte juga en contra dels marxadors el gran desgast de la baixada fins Aiguafreda afegit a tota una travessa durant la nit. Ací les estratègies són fonamentals. La meva ja la tinc pensada.

Bé, no cal dir que aquest avituallament de S.Ll.Savall és el més similar a un hospital de campanya. Per a molt és l'hora dels adéus. Per la resta continuarà el patiment o el gaudi. Tanmateix tots són dignes d'elogi.


Partirem direcció al turó de la Creu del Ricó fent una pujadeta no gaire difícil i deixant a la nostra esquena la vila. Seguirem les fites de color verd i vermell, distintives de la MM. Molta atenció perquè en aquesta primera part del segon tram les fites són del tot insuficients i hi ha perill de perdre's.

Una vegada arribats a la Creu del Ricó davallarem direcció a la vall d'Horta i tot seguit veurem el mas de la Roca que travessarem just per davant camí del molí fariner situat prop d'una llera. Comencen a faltar fites que senyalitzin el camí a seguir. Baixarem per un camí d'herba que ens adreça a un camí asfaltat que tot recte ens porta fins a la urbanització de les Marines. Una mica de pintura no estaria malament!! A la urbanització tombarem a la segona bifurcació a la dreta entrant de nou al parc natural. Quan arribem a una cruïlla pavimentada agafem a l'esquerra i baixem a la llera de la riera Seca. A veure senyors del centre excursionista Gràcia, cap a la dreta o cap a l'esquerra? La veritat és que quan et trobes en aquesta situació et sents impotent. Baixem cap a l'esquerra tot just dins de la llera sense tenir la certesa que seguim el camí correcte. Seguiu perquè cent metres més enllà una fita ens treu de dubtes. És vergonyós. El camí continua fins que prenem a mà dreta el camí direcció a la capella de la Mare de Déu de les Arenes. Passem al costat de la capella del s.XI i anem respirant profundament perquè s'apropa tota una prova de foc. Baixem fins al torrent de Matalonga travessant-lo i de cop s'acaba la part bona del segon tram...

A partir d'ara el camí no deixarà de pujar. En el torrent un petit camí ens dóna la benvinguda a la pujada de la carena de l'Illa. No s'acaba mai...Pugem i pugem amb falsos descansos que ens aboquen a d'altres pujades. El coll de Grua ens deixa les cames ben suavetes.

Ara trancorre el camí durant uns kms sense més tràmit on podrem veure un paisatge molt bonic on presideix dalt de tot Sant Llorenç del Munt. Finalment arribem a la urbanització de Cavall Bernat. Passem-la pels carrers Belles Roques, Font del Saüc, Cavall Bernat, Ferreries, dels Rossinyols i Rocafort. Atenció perquè ve la segona alegria. Passats uns metres de carretera enllacem amb un camí que puja el turó de la Carlina. Aquí no acaba la pujada, la urbanització de les Pedritxes ens convida a una pujada asfaltada per als més resistents. Deixem la urbanització per un camí que té una cadena. Pujarem durant metres i metres fins a una cruïlla on després d'una pujada exigent agafem cap a la dreta per una pista asfaltada prop de la Casanova de l'Obac.
Podem comprovar des d'ací com Montserrat està cada cop més a prop. Ara el camí baixa i baixa direcció a les Vendranes. El mas de les Vendranes el trobarem després d'una baixada trencacames. Entrem per la primera portalada del mas i tombem a mà esquerra fins a arribar a un torrent. Respirem perquè arriba la tercera i última alegria del tram. La pujada del mas Lleonard. És una part dura i xafogosa que deixa baldat. Pujar-hi suposa veure la torre de guaita i la vila de Vacarisses. Seguint les pintades entrem en la vila i davallem fins al cementiri modernista de Vacarisses. L'últim tram comença aquí...
Fins ací els comentaris d'aquest segon tram de la MM. Espero que us hagi agradat. Tinc que dir-vos que a diferència del darrer tram, excepte en els controls i avituallaments que hi trobem, no hi ha fonts d'aigua durant tot el trajecte. Tenir-ho en compte.
Salutacions i fins aviat!
Manel Martin

No hay comentarios: