Permeteu-me primerament agrair-vos la consulta d'aquest blog. No deixa de ser un plaer poder parlar de la Matagalls-Montserrat per tot el que suposa per a l'excursionisme català.
Durant aquest estiu de 2008 he entrenat sobre el terreny per poder aconseguir aquesta fita que encara no he assolit. Espero que aquest any es faci realitat aquest somni.
Sense més preàmbuls vull explicar-vos alguns secrets d'aquest darrer tram de la Matagalls ( a partir d'ara MM) que crec us pot servir a l'hora de preparar l'estratègia de la marxa.
Primer de tot penseu que ens trobem en el kilòmetre 70 de marxa. Això suposa que portem caminant moltes hores i el cansament acumulat és important. Un aclariment, la MM és una marxa competitiva on conviuen marxadors i corredors, federats i no federats. Aquest blog està especialment pensat per a aquells que volen completar caminant en menys de vint-i-quatre hores els 83 kilòmetres de distància i no són federats.
Aquest darrer tram de la MM comença just a l'entrada de Vacarisses. Aquest tram està excel·lement senyalitzat amb dues franjes de color verd i vermell. Les seguirem sempre.
Una vegada deixem a la nostra esquena el cementiri modernista de la vila, baixarem per un ampli camí. A un centenar de metres trobem un indicador que ens senyala que tot recte trobarem l'estació de tren de Vacarisses a 2 kilòmetres. El prendrem com a referència. Continuem baixant a la vora d'horts fins a arribar a una carretera asfaltada. Un altre indicador ens informa que hem recorregut un kilòmetre direcció a l'estació. Suaument continuem recte per la carretera asfaltada. Un, dos, tres revolts...i un petit tram de terra que ens adreça sota un pont que travessem. Un altre indicador ens avisa que només ens queden 700 metres. Un altre petit tram de terra amb una mica de dificultat. Si agafem el camí que està just al costat de la tanca metàl·lica ens estalviarem salts. Finalment arribem a l'estació tot fent baixada. A l'estació venen begudes...Us puc avançar que és vital la importància de l'aigua durant la marxa i, durant aquest tram de la MM, trobarem tres fonts...Estem a punt de trobar la primera...Travessem l'estació tenint molt de compte amb els trens! Dins de la urbanització baixarem i no hem de fer altra cosa que seguir les indicacions. Fins ara el recorregut és molt engrescador. Un indicador ens dóna informació sobre la distància fins a Monistrol, cinc kilòmetres. Arribem a una pista de color vermell i la seguim...Cap desnivell a resaltar...A la urbanització arriba un moment que agafarem per un caminoi de ciment a l'esquerra que baixa cap a una llera. Atenció!!! Just abans d'arribar ací hi ha una torre que té una font al mur de l'entrada de la casa...no deixeu l'oportunitat de fer-ne ús...Aprofito per agrair aquesta família per pensar en els pobres caminants assedegats... Un cop passada la llera ( fastigosa tot s'ha de dir ) el camí que contínua sent asfaltat travessa un pont i entra en una altra urbanització que en constant pendent ( no gaire difícil de transitar ) ens porta cap l'Hostal de la Creu tot pujant un camí costarut però breu.
A la vostra dreta podreu veure les runes de l'Hostal i davant la imponent muntanya de Montserrat. El plat fort de la MM. Cap allà ens dirigim...guardem les poques forces que ens quedin. Abans, un trencacames, que ens posarà a prova. La baixada fins a Monistrol tot passat l'Hostal de la Creu és difícil i molt empipadora. Quan la passeu pensareu com jo que és el que faltava...Passat aquest pedregar de lloses la baixada es suavitza i ens dirigim a Monistrol sense cap problema. Passem "La Calma" i ara Montserrat majestuosa ens invita a fer el darrer esforç.
Entrem a Monistrol i abans de travessar el pont gòtic trobem la segona font. Travessat el pont agafem el carrer del mateix nom que fent pujada ens portarà pels carrers de la vila fins a una plaça on trobarem una font que no és potable. Si no tens aigua almenys podràs refrescar-te.
Ara comença la pujada a Montserrat...aquí els supervivents porten 80 Km...i de cop la part més exigent del recorregut. Endavant!! Des de la plaça les indicacions ens adreça a unes escales...altres escales escurcen una mica el recorregut...perquè les primeres escales són molt més costerudes i després hem de baixar la carretera que puja a Montserrat per enllaçar amb el camí. A peu de la pujada una indicació ens diu quin percentatge de desnivell haurem de salvar i el temps estimat de pujada ( 1hora 30minuts ). La pujada es fa pel camí del 3/4 o el de les canonades d'aigua. Per començar tot sembla un passeig...però aviat el camí comença a tornar-se difícil, amb forts desnivells que salvar. Després, per poder respirar una mica, una pista ample d'uns centenar de metres fa el primer revolt a la muntanya. De cop gir cap a la dreta i pujada brutal entre tot el rocam per guanyar uns metres a la muntanya. No vull pensar com deuen patir les cames després de tant esforç en aquest desnivell. A partir d'ací travessarem una sèrie de camins-terrassa que pugen i pugen. Un tram de la pujada és de pedra solta i s'ha d'anar en compte. Quan veiem la primera canonada no ens alegrem gaire aviat entrarem en el darrer tram tot seguint aquestes canonades i uns esglaons que fan més nosa que una altra cosa. Pugem...pugem...un revolt, dos...i finalment un petit camí que davalla fins a la cruïlla de la santa cova. A mà dreta i a pujar...és una pujada brutal, constant, esfereïdora...El monument de San Guzmán ens contempla i pugem...pugem... A l'alçada de la tanca blanca el desnivell no és tan pronunciat, però fa mal...Un esglaons ens duen al complex de tendes del monestir...i finalment uns esglaons costeruts i inoportuns ens donen accés a la plaça del monestir.
Final del trajecte i la glòria per tots aquells que la trepitgen en la MM en menys de vint-i-quatre hores.
En el meu cas hauré de ser-hi abans de les 17h30', perquè surto en el grup capdavanter...
Properament explicaré com és el tram intermig de la MM... Si voleu deixar la vostra opinió o experiència us ho agrairé sincerament.
Manel Martin
